Els ambients rocosos de poca fondària i propers a la costa contenen una gran quantitat d'esquerdes, que esdevenen caus adients per a molts organismes. Aquesta zona es caracteritza per les seves aigües transparents altament oxigenades i generalment més càlides que les de les capes inferiors. Hi trobem una vegetació fotòfila -que necessita molta llum- com són les algues verdes i brunes. En general, és una zona amb un alt grau d'heterogeneïtat biològica.
Els animals d'aquests ambients desenvolupen mecanismes de defensa com les espines associades a glàndules verinoses, o com l'adopció de colors críptics (semblants als del medi). També abunden els animals que busquen refugi a les esquerdes i forats de les roques com la coneguda morena (Muraena helena).
Entre la varietat d’invertebrats marins que viuen a sobre les roques o amagats entre elles, trobem l’anemone comuna (Anemonia sulcata), del grup de les conegudes meduses. Ambdues presenten el mateix sistema de defensa: els cnidocists, cèl∙lules carregades de líquid urticant que es disparen en ser tocades, i penetren a la pell.