L'atol·ló tropical representa l'escull coral·lí més popular i conegut per la seva característica forma anul·lar, amb una llacuna central d'aigües càlides amb profunditats d'entre 30 i 80 m. Aquesta llacuna generalment es comunica amb el mar obert per uns canals per on circula l'aigua impulsada per les onades. L'origen i la formació dels atol·lons ha estat motiu d'estudis i disputes entre nombrosos científics, però actualment s'accepta que són estructures formades des de fa milions d'anys a partir d'altres estructures volcàniques que s'han anat enfonsant, mentre que els coralls han anat creixent damunt seu. La part de l'atol·ló que aflora a la superficie, gràcies a l'acció combinada del vent, les onades i l'erosió atmosfèrica es recobreix de terra fèrtil, s'hi desenvolupen llavors de plantes (cocoters, arbres del pa, etc.) aportades per les aus, el vent o fins i tot els corrents marins, i esdevenen, finalment, illes.
D'altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat: Fauna: peix anemone de tomàquet (Amphiprion frenatus), peix ballesta pallasso (Balistoides conspicillum), estel (Calloplesiops altivelis),àngel bicolor (Centropyge bicolor), papallona auriga (Chaetodon auriga), papallona lluna (Chaetodon lunula), papallona morrut (Chelmon rostratus), papallona flama (Forcipiger flavissimus), làbrid morrut (Gomphosus varius), labrid netejador (Labroides bicolor), peix rat-penat platejat (Platax pinnatus), xerla pigallada (Plectorhinchus picus), peix àngel emperador (Pomacanthus imperator), nero pigallat (Chromileptis altivelis), peix unicorn (Naso Lituratus).
Ampliar
