es ca en fr

Guia d'espècies

Corall vermell

Nom científic: Corallium rubrum

DESCRIPCIÓ:
El corall vermell és un cnidari o celenterat colonial; una branca de corall està formada per molts animals (anomenats pòlips) que conformen la colònia. Les branques són de color vermell i els petits pòlips de color blanc amb 8 tentacles. La seva mida màxima és de 50 cm.

BIOLOGIA:
Com tots els coralls és un animal colonial. Són un conjunt de petits pòlips que construeixen una estructura calcària per protegir-se.
S’alimenta de plàncton per filtració.
La reproducció és mixta, primer hi ha la fecundació dels òvuls i després les femelles deixen anar les larves que neden lliurement. Aquestes larves es fixaran al substrat i formaran una nova colònia. Aquesta colònia creixerà mitjançant reproducció asexual per gemmació.

HÀBITAT:
Aquest corall es troba a profunditats mitjanes, entre 50 i 200 m, en zones de corrents permanents, coves fosques i esquerdes.

DISTRIBUCIÓ:
El corall vermell viu a tot el Mediterrani i n’ha esdevingut una espècie gairebé exclusiva d’aquest mar. Es troba a la part occidental del Mediterrani i a l’Adriàtic.

ESTATUS:
En l’actualitat, les colònies de corall vermell es troben pràcticament destruïdes i en total regressió, a causa de la gran explotació a què han estat sotmeses. Al territori català el corall vermell és una espècie protegida (decret 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català).

CURIOSITATS:
Des de fa segles, ha estat una espècie molt preuada i desconeguda. Hom pensava que era un mineral o una planta. La troballa més antiga és un esquelet d’un home amb petites perles de corall i va ser trobat el 1908 a Wiesbaden (Alemanya). Es calcula que deu tenir uns 25.000 anys d’antiguitat. També a les tombes dels faraons es trobaven guarniments de corall. Els romans, per exemple, l’utilitzaven com a talismà per combatre diferents malalties. La religió cristiana n’utilitzava el color vermell com a símbol de la sang del sacrifici de Jesucrist; i a l’edat mitjana era costum portar trossos de corall en una bossa per tal d’espantar els mals esperits i les bruixes. Fins començaments del segle XIX es creia que el corall vermell era una planta petrificada que estava sempre en plena floració.