es ca en fr

Guia d'espècies

Peix Roca

Nom científic: Synanceia verrucosa

DESCRIPCIÓ:
El peix roca presenta un cos verrucós i tacat que no es distingeix del medi que l’envolta. Deixa que les algues i les anemones creixin per sobre de la seva pell per contribuir al seu camuflatge. La longitud d’aquest peix sol ser d’uns 30-40 cm, i més d’una tercera part del cos està ocupada per la zona cefàlica. La boca es troba a la part superior del cos, igual que els ulls, és de mida gran i surt cap endavant ben oberta i després torna a la seva posició inicial. Això li permet capturar peixos d’una mida considerable. La seva coloració pot variar depenent del substrat en què es trobi. La pell té taques que imiten esponges i algues, que ajuden el peix en el seu comportament mimètic. Les aletes ventrals, dorsal i anal tenen alguns radis durs transformats en espines, que poden injectar verí. La seva mida màxima és de 40 cm.

BIOLOGIA:
L’aleta dorsal del peix roca presenta 12 o 13 radis durs, modificats com a espines amb capacitat per injectar verí. Hi ha 3 espines més a l’aleta anal i 2, a les ventrals. Cada espina té una o dues glàndules verinoses. Es tracta d’un verí que afecta les cèl•lules i el sistema nerviós, semblant al de les cobres. Les espines verinoses no són utilitzades per caçar peixos per a la seva pròpia alimentació, sinó exclusivament com a defensa davant d’altres depredadors. Passen la major part del temps quiets, esperant una possible presa que atrapen per succió.
S’alimenta de peixos i crustacis. Aspira les preses amb la boca protràctil amb un moviment gairebé imperceptible que dura dècimes de segon.
Té reproducció ovípara, és a dir, pon ous.

HÀBITAT:
El peix roca viu fins a 20 m de profunditat. Sovint sota roques i sortints, en les quals es camufla.

DISTRIBUCIÓ:
Es troba a l’Indopacífic (mar Roig, costes d’Oceania…)

ESTATUS:
Espècie no avaluada (segons la llista vermella d’espècies amenaçades).

CURIOSITATS:
Es tracta del peix més verinós del món. La picada acostuma a provocar la mort en poques hores. De no ser així la curació pot ser molt lenta (mesos). Les ferides s’han de tractar immediatament amb aigua calenta (ja que neutralitza la toxina). Existeix un antídot específic elaborat a Melbourne, Austràlia.