es ca en fr

Guia d'espècies

Solraig De Sorra

Nom científic: Carcharias taurus

 

DESCRIPCIÓ:
El solraig de sorra és un tauró de cos allargat i robust. Té una coloració marró grisosa per la part dorsal amb algunes taques, i un color més clar a la part ventral. El cap és petit i aplanat per sobre, amb el morro punxegut i els ulls petits. A les dues bandes del cap té 5 talls a la pell que protegeix les brànquies, anomenats fenedures branquials. Igual que tots els taurons, té les aletes rígides i la cua heterocerca, és a diramb el lòbul superior més llarg que l’inferior. Les dues aletes dorsals són més o menys de la mateixa mida. La pell dels taurons està coberta d’escates en forma de dent anomenades denticles dèrmics, totes orientades cap a la cua. Tots els taurons tenen diverses fileres de dents, entre 3 i 20 fileres a cada mandíbula. Les seves dents són llargues i punxegudes, ideals per subjectar les preses i empassar-se-les senceres. La seva mida màxima és de 3,2 m.

 

BIOLOGIA:
El solraig de sorra és un nedador solitari i lent però fort, i és a la nit quan és més actiu. Té un caràcter molt migrador i regula la seva flotabilitat empassant aire.
Aquests taurons són molt voraços i consumeixen una gran varietat de peixos ossis, tant bentònics com grans nedadors pelàgics (inclòs les rèmores), també es mengen petits taurons, rajades, cefalòpodes i crustacis, és a dir que són carnívors.
És un animal ovovivípar, és a dir, incuben els ous a l’úter matern. Els mascles i les femelles assoleixen la maduresa amb 220 cm. Presenten ovofàgia i canibalisme intrauterí molt actiu, que limita la ventrada a 2 cries cada vegada, una per úter. La gestació dura 8-9 mesos.

 

HÀBITAT:
És un tauró que viu nedant prop dels fons arenosos de poca profunditat, però pot arribar fins a 190 m. S’acosta molt a la costa.

 

DISTRIBUCIÓ:
La seva distribució abasta aigües tropicals i temperades del Mediterrani, Atlàntic, Índic i Pacífic occidental. Algunes de les seves poblacions realitzen migracions importants.

 

ESTATUS:
Espècie vulnerable (segons la llista vermella d’espècies amenaçades).

 

CURIOSITATS:
El fetge dels taurons conté un tipus d’oli anomenat esqualè. En una data tan tardana com l’any 1857 aquest mateix oli encara s’utilitzava per il•luminar el far de l’entrada nord de Botany Bay i il•luminar les cases dels pobles veïns. En aquella època les espelmes importades eren massa cares per a l’ús comú.

 

OBSERVA:
Heu vist mai les dents d’un tauró? Si us fixeu en la boca del solraig de sorra, sempre entreoberta, podreu veure les seves dents.