Morena
Nom científic: Muraena helena
DESCRIPCIÓ:
La morena és un peix de cos allargat i de forma anguil•liforme amb les aletes dorsal, caudal i anal unides en una única aleta. La seva pell és gruixuda i viscosa, sense escates. La seva coloració groga i marró adverteix els altres peixos de la seva toxicitat. La seva mida màxima és d’1 a 1,5 m.
BIOLOGIA:
És una espècie territorial i solitària. S’amaga a les esquerdes i forats de les roques i si se sent amenaçada pot ser un peix agressiu i provocar doloroses mossegades.
S’alimenta de peixos, crustacis i cefalòpodes i, per tant, és carnívor. Li agrada caçar al crepuscle.
La seva reproducció és ovípara. Es reprodueix prop de la costa, entre juliol i setembre. Els ous són pelàgics i grossos (5 mm). Al cap de pocs dies en neix la larva, amb forma de fulla d’olivera, i una mida d’entre 10 i 11mm, amb el musell agut i l’aleta caudal arrodonida. Després de diversos estadis larvals adopta la morfologia adulta.
HÀBITAT:
La morena és un peix que cerca refugi a les esquerdes i forats de les roques, a profunditats d’entre 10 i 80 m.
DISTRIBUCIÓ:
Es troba al Mediterrani i a l’Atlàntic Oriental, ocasionalment arriben a Biscaia.
ESTATUS:
Espècie no avaluada (segons la llista vermella d’espècies amenaçades).
CURIOSITATS:
El seu sèrum sanguini és tòxic, i a l’època romana era utilitzat per enverinar persones. Malgrat això, la seva carn és considerada excel•lent, però cal cuinar-la per sobre dels 75ºC. Els romans apreciaven les morenes i les mantenien com a mascotes en piscines especials. Segons la creença popular les alimentaven amb esclaus.
OBSERVA:
Per què creus que obre i tanca la boca tant sovint? Això és degut al fet que per tal de captar l’aigua necessària per respirar obre i tanca la boca contínuament.
