Comunitat de costa rocosa

Un refugi ple de vida

Les zones costaneres rocoses de poca profunditat, properes a la costa, són un dels entorns més dinàmics del litoral marí. 

Una gran varietat de refugis naturals afavoreix la presència d’una elevada diversitat d’espècies.

Un hàbitat ple de refugis naturals 

La presència d’esquerdes i coves serveix de refugi a nombrosos organismes marins. 

Es tracta d’una zona d’aigües transparents i altament oxigenades, generalment més càlides que les capes inferiors, fet que afavoreix una gran diversitat de vida.

Vegetació i llum: la base de l’ecosistema

En aquests fons es desenvolupa una vegetació fotòfila, que necessita una gran quantitat de llum solar per créixer. 

Hi destaquen les algues verdes i les algues brunes, que formen la base de la cadena alimentària i contribueixen a la complexitat de l’ecosistema. La combinació de llum, refugis i aliment converteix aquesta zona en un entorn d’una gran heterogeneïtat biològica.

Estratègies de defensa i camuflatge

Els animals que habiten aquests ambients han desenvolupat diferents mecanismes de defensa, com espines associades a glàndules verinoses o l’adopció de colors críptics, que els permeten confondre’s amb l’entorn rocós. 

També són freqüents les espècies que busquen protecció en esquerdes i forats de les roques, com la morena (Muraena helena) i el gatvaire (Scyliorhinus stellaris).