Mar obert

Vida a les aigües obertes del Mediterrani 

El mar Mediterrani alberga una gran biodiversitat i una àmplia varietat d’ecosistemes, on els organismes presenten diferents adaptacions que els permeten sobreviure en condicions molt diverses.

En aquest espai hi trobem tant espècies pelàgiques, que viuen en alta mar, com espècies bentòniques, que mantenen una relació estreta amb el fons marí.

Habitants de les aigües obertes

La comunitat pelàgica està formada per organismes que neden o floten en aigües obertes, sigui en mar obert o sobre la plataforma continental. Són espècies que no depenen directament del fons marí, tot i que poden visitar-lo ocasionalment.

Molts d’aquests organismes passen pràcticament tota la seva vida en la immensitat del mar, desplaçant-se grans distàncies a la recerca d’aliment.

Cossos dissenyats per a la velocitat

Els peixos pelàgics solen presentar: 

  • Colors platejats, que reflecteixen la llum i dificulten que siguin vistos. 
  • Formes fusiformes, ideals per nedar ràpidament. 
  • Musculatura potent, que els permet recórrer llargues distàncies. 
  • Coloració fosca al dors i clara al ventre, una estratègia de camuflatge que els ajuda a confondre’s tant amb el fons fosc com amb la llum del sol a la superfície.

Estratègies de protecció i caça

Algunes espècies viuen agrupades en grans bancs, una estratègia que els permet: 

  • Protegir-se millor dels depredadors. 
  • Caçar de manera més eficaç. 

Aquestes espècies es coneixen com a gregàries.

En canvi, altres espècies són solitàries i només es relacionen ocasionalment amb individus de la seva mateixa espècie, realitzant la caça de manera individual. 

La vida lligada al fons marí

La comunitat bentònica està formada per organismes que depenen estretament del fons marí, del qual obtenen refugi, aliment i protecció.

Els peixos bentònics solen presentar:

  • Colors marrons o taques fosques, per confondre’s amb el substrat. 
  • Cua més arrodonida, que els permet nedar sense crear turbulències i passar més desapercebuts. 

Aquestes adaptacions els ajuden a camuflar-se i a evitar ser detectats per depredadors o preses.