DESCOBRINT LA PLATJA

2021-08-15

Estiu i platja són dues paraules que van agafades de la mà.

 

A l’estiu ens agrada molt gaudir de la platja, refrescar-nos a l’aigua, fer castells de sorra, prendre el sol per bronzejar-nos…i en definitiva, relaxar-nos.

 

Us heu posat mai unes ulleres per bussejar i observar què hi ha sota l’aigua? És tot un món que des de L’Aquàrium de Barcelona us volem ajudar a descobrir.  En aquest escrit us mostrarem algunes de les espècies que sovint podreu reconèixer a la platja i que de ben segur, als més petits de casa, els farà il·lusió descobrir.

 

Si entreu a la voreta de la platja veureu petits bancs de peixos platejats que fugen de seguida quan fem moure l’aigua. Són palometes, peixos pelàgics que a l’estiu s’apropen a la costa. Els exemplars joves es poden veure entre els banyistes a la vora de la platja i a molt poca fondària.

 

L’escórpora és una de les espècies verinoses de les nostres costes. Però si anem amb molta cura, no ens farà cap mal. Són peixos amb el cos robust i de coloració marró roja. El seu cap és ample i tenen unes aletes pectorals grans. Compte perquè es camuflen entre roques o coralls, de manera que si els trepitgeu us poden picar. L’aleta dorsal, l’anal i les dues ventrals tenen radis durs que contenen un verí que pot produir rampes musculars, edema pulmonar i augment de la pressió de les artèries pulmonars.

 

Les aranyes són peixos que viuen en zones sorrenques on s’hi solen enterrar per a camuflar-se. Tenen el cos allargat i aixafat lateralment i la boca, que és ampla, està orientada cap amunt. Tenen una espina a l’opercle i radis durs i verinosos a l’aleta dorsal. La picada del peix aranya produeix un dolor intens a la zona afectada i en els casos més greus, sudoració, nàusees i infeccions secundàries.

 

Heu vist mai les estrelles enganxades a les roques? Això ho poden fer gràcies als peus ambulacrals, petits peus amb ventoses que tenen a la part inferior dels braços.

 

L’estrella vermella té el disc central petit i d’ell en surten cinc braços (en rares ocasions sis o set), llargs i relativament estrets. Són solitàries i viuen al litoral mediterrani en fons rocosos fina a 200 m de profunditat. En cas de perill l’estrella pot desprendre’s d’una part del cos i regenerar-la després; així, mentre que els depredadors es distreuen amb aquella part, la resta de l’estrella pot fugir. D’aquesta capacitat se’n diu autotomia.

 

La garota violeta és un eriçó aplanat ventralment. És de color lila fosc amb camps porosos blanquinosos i punxes quasi sempre violetes amb les puntes blanques. Són animals solitaris i omnívors, s’alimenten d’algues i ocasionalment d’animals sèssils o molt lents, també de carronya. Viuen preferentment en fons sorrencs amb o sense herbes marines, en fons de coralls i rocosos, a una profunditat d’1 a 120 m.

 

La botifarra de mar o pixota és un invertebrat equinoderm, igual que els eriçons i les estrelles de mar. La seva coloració és entre marró i bruna. També es coneixen com a cogombres de mar, per la seva aparença.  Tenen els cos allargat i arrodonit, amb la boca a l’extrem anterior i l’anus al posterior. Són detritívors i omnívors, s’alimenten d’algues, plàncton i restes d’altres organismes que capten amb els tentacles que envolten la boca.

 

 

Si veieu una closca de cargol que es mou ràpidament apropeu-vos-hi i descobrireu que dins no hi ha un cargol, sinó un crustaci que ocupa aquesta closca. Es tracta d’un bernat ermità, un cranc que té el cos tou i que per protegir-se busca closques buides d’altres animals, especialment de cargols marins. Si la closca li queda petita en busca una altra de més gran. És el cranc ermità més gran que es pot trobar a la zona litoral. Arriba a fer 10 cm de longitud. La seva coloració és bàsicament vermella, amb reflexes grocs al dors de les potes i antenes. A les potes té pèls de color bru fosc o groc. És freqüent que porti anemones sobre la closca, que el protegeix, mentre que ella aconsegueix mobilitat per a aconseguir l’aliment.

 

Viu sobre fons rocosos, generalment recoberts d’algues, entre 5 i 50 m. Se sol refugiar en petites esquerdes. Quan se’l molesta, s’amaga dintre de la closca.

 

No oblideu que si voleu seguir gaudint de les platges, del mar, i dels organismes que hi viuen, heu de tenir cura d’aquest entorn. Des de L’Aquàrium de Barcelona us recordem que és especialment important que recolliu tots els residus que genereu (embolcalls i envasos) i els tireu a les escombraries que trobareu a les platges. Ajudeu-nos a conservar i a tenir cura dels ecosistemes marins, observeu els animals amb respecte sense molestar-los i no destrosseu els seu hàbitat per a que hi puguin continuar vivint.