Un ecosistema d’ombres i refugis naturals.
El creixement progressiu de les algues incrustants afavoreix l’aparició de petites esquerdes a les roques, creant un hàbitat adequat per a nombrosos peixos i invertebrats marins.
A més, l’erosió de l’aigua dona lloc a túnels i galeries submarines, conegudes com a coves submarines, que configuren un paisatge singular i de baixa densitat d’organismes.
Un entorn amb condicions extremes
A les coves submarines, l’escassetat de llum impedeix el desenvolupament de la vida vegetal. A mesura que s’avança cap a l’interior, la fauna que recobreix les parets disminueix progressivament fins a gairebé desaparèixer.
Altres factors ambientals, com l’oxigen, la temperatura i els nutrients, també són més limitats a l’interior d’aquestes cavitats, fet que condiciona la presència de vida marina.
Túnels i corrents: més vida sota l’aigua
Als túnels submarins, la presència de corrents marins facilita la renovació de l’aigua. Gràcies a això, les parets alberguen una fauna més rica, formada principalment per invertebrats filtradors.
Un fenomen similar ocorre a les esquerdes, on, tot i no estar completament tancades, la llum és escassa. Aquests espais es converteixen en refugis ideals per a nombroses espècies.
Espècies associades a les coves submarines
Algunes espècies utilitzen les coves i les esquerdes com a refugi, com el mero; d’altres les converteixen en el seu hàbitat preferent, com les llagostes.
