Competència i adaptació 

La disminució de la llum és un dels factors clau per al desenvolupament del coral·ligen. En aquestes condicions, les algues que necessiten més llum tenen menys capacitat de créixer, fet que redueix la competència per l’espai.

D’aquesta manera, el coral·ligen es consolida com una comunitat adaptada a condicions de baixa lluminositat i gran estabilitat.

Un refugi per a invertebrats filtradors

Junta amb les algues calcàries es desenvolupen nombrosos organismes invertebrats suspensívors, que s’alimenten de partícules en suspensió a l’aigua, com ara esponges, ascidis, briozous i ventalls de mar.

Aquests organismes aporten una gran varietat de colors al paisatge coral·ligen, amb tons vermells, groguencs, rosats i ataronjats, creant un dels fons més vistosos del Mediterrani.

Construcció d’esculls naturals

Tot i que sovint associem els esculls als coralls, no són les úniques estructures bioconstruïdes del medi marí.

Al Mediterrani, les algues coral·linàcies tenen un paper fonamental en la formació del coral·ligen. Les seves estructures calcàries creen un relleu complex que ofereix refugi i aliment a nombroses espècies marines.

La calcificació proporciona a aquestes algues la resistència necessària per no ser consumides fàcilment per certs herbívors. Malgrat el seu creixement és lent, aquestes algues competeixen entre elles per obtenir la màxima quantitat de llum.

Aquesta competència provoca un creixement lateral, amb recobriment i superposició de les unes sobre les altres, donant lloc a estructures calcàries complexes que contribueixen a construir el coral·ligen.