La transició cap als grans esculls mediterranis
Quan la llum escasseja, les plantes verdes són substituïdes progressivament per colònies d’animals incrustants, donant lloc a un hàbitat singular on dominen esponges, briozous, cnidaris i altres organismes fixats al substrat.
Aquest canvi marca l’inici d’una comunitat molt especial, adaptada a condicions de baixa il·luminació i aigües més profundes.
Els pisos que donen pas a la comunitat coral·lígena reben el nom de precoral·ligens.
Aquesta comunitat és una zona de transició entre els fons dominats per algues i els grans paisatges coral·lígens.
Malgrat ser una etapa intermèdia, es caracteritza per una gran riquesa biològica, amb una elevada diversitat d’espècies animals i algues adaptades a l’escassetat de llum.
A mesura que la llum penetra a l’aigua, és absorbida progressivament i s’atenua ràpidament amb la profunditat. Aquest fenomen obliga les diferents algues i organismes a fer una ocupació selectiva de l’espai, establint zones segons la intensitat i la qualitat de la llum que reben.
Molts dels organismes que habiten aquestes zones presenten coloracions rogenques, una adaptació que els permet camuflar-se en un entorn on la llum vermella ja no arriba.
Aquest tret és característic dels ambients profunds i contribueix a crear els paisatges únics del precoral·ligen.