Prats submarins plens de vida
A les zones poc profundes i d’aigües tranquil·les, les plantes superiors i les algues formen extenses praderies submarines riques en vida. Aquests hàbitats proporcionen aliment, refugi i zones de cria a nombroses espècies marines.
La quantitat de llum que arriba al fons i les condicions hidrodinàmiques influeixen en el tipus de vegetació que s’hi desenvolupa i, per tant, en l’estructura i el paisatge d’aquestes comunitats submarines.
La llum com a factor clau del paisatge submarí
La llum disminueix progressivament amb la profunditat, fet que condiciona la distribució dels organismes fotosintètics. Les espècies adaptades a una elevada intensitat lumínica (fotòfiles) són més abundants en les zones ben il·luminades. Les espècies que toleren millor la baixa disponibilitat de llum (esciòfiles) poden ocupar zones més profundes o ombrívoles.
En aquests alguers podem trobar algues verdes que es fixen al substrat mitjançant rizoides, petites estructures similars a arrels que les mantenen subjectes al fons.
Un fons ric en matèria orgànica
L’acumulació de fulles i restes vegetals que cauen sobre el fons i es descomponen contribueix a enriquir el sediment en matèria orgànica.
Aquest material forma part de la xarxa tròfica de l’ecosistema i contribueix al desenvolupament d’una comunitat marina diversa, formada per nombrosos organismes associats al sediment i a la vegetació.
Refugi per a peixos i invertebrats
La fauna de peixos associada a aquestes comunitats vegetals inclou nombroses espècies, entre les quals trobem gòbids, blènnids i molls de roca.
De manera ocasional, aquests hàbitats també són visitats per juvenils de diverses espècies litorals, que hi troben aliment i refugi durant les primeres etapes de vida.
