Els grans arquitectes de la natura
Des d’un punt de vista biològic, els esculls de corall són estructures construïdes per organismes vius que modifiquen les característiques físiques i ecològiques de l’entorn on es desenvolupen. Tot i que el seu aspecte pugui recordar el de plantes o roques, els coralls són animals invertebrats que viuen en colònies.
Aquestes formacions actuen com autèntiques barreres naturals, similars a dics, generant zones de fort onatge i altres de més tranquil·les. Gràcies a aquesta funció, els esculls creen hàbitats diversos que afavoreixen una enorme riquesa de vida marina.
Els esculls de corall constitueixen un dels ecosistemes més productius i complexos de la Terra. S’hi estableixen múltiples relacions entre espècies i nínxols ecològics, donant lloc a una biodiversitat extraordinària que depèn directament del bon estat de salut d’aquestes estructures.
Un dels factors clau en el creixement dels esculls de corall és la simbiosi entre els coralls i unes algues verdes unicel·lulars anomenades zooxantel·les. Aquestes algues viuen a l’interior de les cèl·lules dels coralls i, gràcies a un intercanvi actiu de matèria i energia, permeten un creixement més eficient de l’estructura de l’escull.
Els esculls de corall es distribueixen principalment entre els paral·lels 30° nord i 30° sud. Hi ha una excepció destacada: les illes Bermudes, situades al paral·lel 32° nord, on la presència d’esculls es deu a la influència del corrent del Golf, que aporta aigües càlides a la zona.
Perquè els esculls de corall es puguin desenvolupar, cal que es donin una sèrie de condicions ambientals molt específiques:
Els coralls necessiten aigües relativament càlides, amb temperatures superiors als 20 °C, i zones de poca profunditat, generalment fins a entre 60 i 80 metres.
Una altra condició essencial és la presència d’aigües molt netes, sense sedimentació inorgànica, que sol provenir dels rius. L’excés de sediments impedeix el desenvolupament correcte dels coralls.