La milana és un peix condricti amb el cos deprimit dorsoventralment (aplanat). El cap té forma de ferradura. Els seus ulls estan localitzats un a cada banda del cap, i darrere hi ha dos grans espiracles per on agafen l’aigua. 

Són gairebé dues vegades més amples que llargues, la cua és molt llarga, afilada, amb una petita aleta dorsal i dos agullons verinosos. La pell és viscosa perquè segrega molta mucosa. El dors de la milana és fosc, el ventre és blanquinós amb el marge de les aletes ventrals marronós. 

Tenen un comportament solitari, solen viure prop de la superfície i, a vegades, salten fora de l’aigua. De vegades també es poden trobar en fons sorrencs o fangosos de fins als 30m de profunditat. 

Són animals carnívors que s’alimenten de crustacis, mol·luscs i peixos que viuen al fons, que busca excavant amb les seves aletes i formant forats característics a la sorra. Les seves dents estan especialitzades en triturar fàcilment les closques de petxines i d’altres mol·luscs. 

Té una reproducció ovovivípara (incuba els ous dins l’úter). El període de gestació dura de 6 a 8 mesos, i cada femella té entre 3 i 7 cries. Solen reproduir-se durant la primavera, prop de la costa.

La seva natació es molt característica, ja que realitza uns moviments amb es aletes pectorals que recorden a les aus. 

Estat de conservació