ELS BOSCOS SUBMARINS DE POSIDONIA
1 de març de 2023
Els boscos i les praderies submarines són fonamentals per al benestar de les comunitats costaneres, ja que ofereixen aigües clares i plenes de vida. Són hàbitats clau per reposar la pesca i que actuen com a embornals de carboni i com a barrera protectora contra els efectes del canvi climàtic, com l’erosió costanera causada per les tempestes.
Malauradament, corren un greu risc de degradació causada per l’activitat humana.
L’1 de març es celebra el Dia Mundial dels boscos submarins. L’altina o posidònia (Posidonia oceanica) és una planta superior endèmica de la Mediterrània. Les praderies que forma – anomenades alguers en català– tenen una extensió de 976,82 km2 (l’equivalent a 137.000 camps de futbol) als Països Catalans, que alberguen el 83% de la posidònia de l’Estat espanyol. Catalunya compta amb un 1,8% del total, el País Valencià amb un 27,6% i les Illes Balears amb un 54%, segons dades de l’Atlas de las praderas marinas de España publicat per L’Institut Espanyol d’Oceanografia.
La posidònia creix amb tanta densitat i extensió que entapissa el fons i forma així praderies, les quals, constitueixen una de les comunitats més característiques del litoral mediterrani. S’estenen sobre fons preferentment de sorra, i a profunditats que oscil·len entre gairebé la superfície i els 35 m de profunditat.
La posidònia produeix una gran quantitat de matèria orgànica (aliment) i d’oxigen (1 m2 de fulles proporcionen uns 10 l d’oxigen/dia), de manera que enriqueix considerablement d’altres ecosistemes i forma esculls a moltes badies i platges protegint-les així de l’erosió i la desaparició. Serveix de suport a d’altres organismes, tant algues com animals, especialment briozous i hidraris que s’instal·len a sobre de les seves fulles, configurant l’anomenat feltre epífit. I acull tota una sèrie de peixos i invertebrats, des de les castanyoles comunes fins a les salpes, les morenes o la imponent nacra (Pinna nobilis), el mol·lusc bivalve mediterrani més gran i el més amenaçat com a conseqüència de l’acció humana. Aquests organismes s’alimenten de les seves fulles, o bé hi troben la suficient protecció per a l’aparellament i la reproducció.
La planta marina més important de la Mediterrània es troba amenaçada.
La pèrdua de la vegetació marina a causa de l’activitat humana és un dels problemes més urgents a tractar per a la conservació de la natura a tot el món.
Aquesta situació és especialment greu a la Mediterrània, ja que s’estima que se n’han perdut 446 km2 (més de 62 mil camps de futbol). Tot i ser un mar amb una de les biodiversitats més gran del món, és alhora un dels més amenaçats per l’activitat humana. Això es deu, principalment, al fet que és un mar semitancat i per tant amb poc intercanvi d’aigua amb l’oceà, que les seves costes estan molt habitades i que hi ha un gran trànsit marítim.
Les praderies de posidònia es troben en forta regressió a causa dels continus abocaments de contaminants, les construccions de ports, la pesca il·legal de ròssec, l’aqüicultura, l’ancoratge d’embarcacions i la invasió d’espècies exòtiques.
És per això, que la posidònia és una espècie protegida a la costa catalana.
Cultiu de posidònia a L’Aquàrium de Barcelona.
Al llarg dels anys, L’Aquàrium de Barcelona s’ha convertit en un centre de referència pel què fa a la investigació sobre el medi marí mediterrani. El centre compta amb un gran equip de professionals que participen en projectes d’i+d+i, i en col·laboracions amb diverses institucions donant suport a aquells estudis científics o projectes que estan relacionats amb el medi marí.
Des de L’Aquàrium s’ha realitzat un estudi del cultiu de posidònia (Posidonia oceanica) en captivitat, juntament amb el Departament de Biologia vegetal i Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objectiu de l’estudi era realitzar el seguiment del seu creixement en diferents tipus de substrats en condicions de captivitat.
A L’Aquàrium de Barcelona treballem per a la conservació i la sostenibilitat de l’ecosistema marí.