es ca en fr

Aquaris mediterranis

 

L’Aquàrium de Barcelona és el més important del món en temàtica mediterrània. Per descobrir-lo sense haver de mullar-vos us proposem fer una immersió cada cop a més profunditat a través de 14 aquaris representatius de les diferents comunitats mediterrànies.
A cada aquari podreu conèixer les espècies més característiques. Entre els aquaris també observareu dues recreacions de zones protegides de les nostres costes, el Delta de l’Ebre i les illes Medes, i un passeig pel túnel de metacrilat que hi ha a L’Oceanari, on us semblarà que nedeu entre els taurons.

 

Comunitat de costa rocosa poc profunda

Els ambients rocosos de poca fondària i propers a la costa contenen una gran quantitat d’esquerdes, que esdevenen caus adients per a molts organismes.
Ens trobem en una zona d’aigües transparents i altament oxigenades, generalment més càlides que les de les capes inferiors. Hi trobem una vegetació fotòfila, que necessita molta llum, com són les algues verdes i brunes. En general, és una zona amb un alt grau d’heterogeneïtat biològica.

Els animals d’aquests ambients desenvolupen mecanismes de defensa com les espines associades a glàndules verinoses, o com l’adopció de colors críptics (semblants als del medi). També abunden els animals que busquen refugi a les esquerdes i forats de les roques com la coneguda morena (Muraena helena).

Entre la varietat d’invertebrats marins que viuen a sobre les roques o amagats entre elles, trobem l’anemone comuna (Anemonia sulcata), del grup de les conegudes meduses. Ambdues presenten el mateix sistema de defensa: els cnidocists, cèl∙lules carregades de líquid urticant que es disparen en ser tocades, i penetren a la pell.

 

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
 
Flora: Cystoseira mediterranea, Corallina elongata
Fauna: Morena (Muraena helena), tomàquet de mar (Actinia equina), dàtil de mar (Lithophaga lithophaga), Clathrina clathrus, garota negra (Arbacia lixula), garota de roca (Paracentrotus lividus), garota violeta (Sphaerechinus granularis), sard (Diplodus sargus), sarg imperial (Diplodus cervinus), esparrall (Diplodus annularis), variada (Diplodus vulgaris), llobarro pigallat (Dicentrarchus punctatus), llavió (Symphodus tinca), salpa (Sarpa salpa), bavosa morruda (Tripterygion melanurus), capsigrany (Blennius gattorugine).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 90,56 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Alta
  • Zonació: (0-15m) Mediolitoral-Infralitoral

 

comunitat-de-costa-rocosa-aquarium-barcelona

Comunitat de costa sorrenca poc profunda

Les zones sorrenques, en aparença desolades, acullen nombroses espècies marines.
Les comunitats de costa sorrenca allotgen una fauna i flora més pobres que les de costa rocosa, o, si més no, més difícil d’observar: tot es troba amagat. Les zones sorrenques però, constitueixen la llar de gran quantitat d’organismes que han adaptat la seva vida a romandre enterrats o colgats a la sorra.

Entre els peixos, observem que les zones sorrenques són el regne dels peixos plans, de les rajades, les lluernes i les aranyes. Peixos de colors torrats i pigmentats amb petits punts blancs i foscos (coloració críptica) que es camuflen tan bé entre la sorra que resulten molt difícils de distingir. Sovint l’únic senyal de la seva presència és una lleugera rodera a la sorra o dos petits ulls que es mouen nerviosos, cadascun pel seu cantó. Entre els invertebrats destaquen les petxines que són les més nombroses, i viuen soterrades conjuntament amb cargols de mar, les sèpies, les estrelles de mar, les ofiures, els cogombres de mar i diferents crustacis que s’amaguen a la sorra.

D’altra banda, i de forma conjunta, en aquests indrets comencen a aparèixer les fanerògames marines -plantes superiors- que faciliten l’establiment de tota una fauna associada, tant de peixos com d’invertebrats marins, que difícilment podrien viure sense l’amagatall ideal que aquestes plantes els proporcionen i els recursos que els ofereixen .

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Fauna: Moll de roca (Mullus surmuletus), Cerianthus membranaceus, escopinya gravada (Venus verrucosa), botifarra (Holothuria tubulosa), estrella de sorra (Astropecten spinulosus), llangardaix (Callionymus festivus), rèmol empetxinat (Psetta maxima), tacó (Bothus podas), llenguado (Solea vulgaris), raor (Xyrichthys novacula), milana (Myliobatis aquila).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 8,04 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Alta
  • Zonació: (0-15m) Mediolitoral-Infralitoral

 

comunitat-de-costa-sorrenca-aquarium-barcelona

El delta de l’ Ebre

A les llacunes costaneres del delta es barregen l’aigua dolça i l’aigua marina, fet que crea un medi d’aigua salobre de característiques molt singulars.
El delta de l’Ebre, situat a l’extrem sud oriental de Catalunya representa una extensió aproximada d’uns 350 Km2. Aquest parc natural protegit constitueix un hàbitat singular tant per als organismes marins, com per a les nombroses aus marines migratòries que acostumen a romandre-hi temporalment.

Constitueix un pas intermedi entre l’aigua dolça o continental (aportada pel riu Ebre) i l’aigua marina, de manera que les dues es barregen gradualment. Aquest fet crea una sèrie d’ambients de salinitats intermèdies i fluctuants que no fan gens fàcil la vida dels diferents organismes que l’habiten.
Les diferents espècies que hi viuen poden suportar descensos i increments relativament alts de salinitat, gràcies a una eficaç regulació dels seus fluids interns. Però hi ha algunes espècies que no només romanen a la zona de transició o zona de barreja d’aigües, sinó que verifiquen una inserció total en una o altra aigua. Són espècies que realitzen migracions, com l’anguila (Anguilla anguilla).

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Flora: Enteromorpha prolifera, Dictyota dichotoma, coleta (Caulerpa prolifera)
Fauna: Virgularia mirabilis, galera (Squilla mantis), escopinya verrucosa (Rudicardium tuberculatum), eriçó de sorra (Echinocardium cordatum), esturió (Acipenser sturio), aranyó (Trachinus vipera), llissa llobarrera (Mugil cephalus), mabre (Pagellus mormyrus), reig (Argyrosomus regius), orada (Sparus aurata), anguila (Anguilla anguilla).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 110,84 m3
  • Temperatura: 16-23 ºC
  • Llum: Alta

 

delta-ebro-aquarium-barcelona

Comunitat de coves i esquerdes

El creixement progressiu de les algues incrustants origina la formació de petites esquerdes sobre les roques, creant així un hàbitat escaient per a nombrosos peixos i invertebrats. Generalment l’erosió de les aigües forma una sèrie de túnels i galeries que donen un paisatge molt peculiar amb una generalitzada pobresa d’organismes. És el que es coneix com a  coves submarines. En aquests indrets, la poca llum existent impedeix el creixement de la vida vegetal, i a mesura que hom avança cap a l’interior, la fauna de les parets es va empobrint fins a la pràctica desaparició. El mateix succeeix amb d’altres paràmetres que són més baixos a l’interior: l’oxigen, la temperatura i els nutrients.

Als túnels, per contra, gràcies als corrents marins que faciliten la circulació de l’aigua, les parets presenten una fauna més rica, sobretot d’animals invertebrats filtradors. El mateix que passa a les coves succeeix a les esquerdes, balmes i desploms. En aquests, malgrat que no estan tancats totalment, la llum que hi arriba és pobra, i esdevenen igual que les coves i túnels, l’amagatall ideal per a un cert nombre d’organismes.

Així doncs, podem trobar espècies que utilitzen aquests indrets com a refugi, com és ara el cas del congre; d’altres, però, els utilitzen com a hàbitat preferent on desenvolupen normalment la seva vida: és el cas de les llagostes. També podem trobar peixos estacionals com els molls reials i fins i tot certs gòbids.

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Flora
: Lithophyllum expansum, Peyssonnelia rubra
Fauna: Crambe crambe, Clathrina clathrus, cuc de closca (Serpula vermicularis), llagosta Lluïsa (Scyllarus arctus), estrella verda (Marthasterias glacialis), corall bord (Myriapora truncata), ascidi roig (Halocynthia papillosa), nero (Epinephelus marginatus), corball de roca (Sciaena umbra), llavió (Symphodus tinca).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 16,46 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Baixa
  • Zonació: (0-15 m) Infralitoral

Les praderies d’altina

L’altina o posidònia (Posidonia oceanica) és una planta superior endèmica de la Mediterrània. Presenta unes fulles en forma de cinta i forma extensos prats ondulats que donen aixopluc i aliment a nombroses espècies.

Les praderies d’altina constitueixen una de les comunitats més característiques del litoral mediterrani. S’estenen sobre fons de perfil suau, preferentment de sorra, en segments de costa no exposats i a profunditats que oscil·len entre gairebé la superfície i els 35 m de profunditat. Aquesta planta superior (no és una alga) forma feixos de 5-7 fulles en forma de cinta de fins a quasi un metre de llargada. Creix amb tanta densitat i extensió que entapissa el fons i forma així praderies com qualsevol gramínia terrestre explotada en monocultiu. Aquesta planta és important per diversos factors, per una banda produeix una gran quantitat de matèria orgànica (aliment) i d’oxigen (1 m2 de fulles proporcionen uns 10 l d’oxigen/dia), de manera que enriqueix considerablement d’altres ecosistemes i, d’una altra banda també perquè forma esculls a moltes badies i platges protegint-les així de l’erosió i la desaparició.

La posidònia serveix de suport a d’altres organismes, tant algues com animals, especialment briozous i hidraris que s’instal·len a sobre de les seves fulles, configurant l’anomenat feltre epífit. També acull tota una sèrie de peixos i invertebrats que s’alimenten de les seves fulles, o bé que hi troben la suficient protecció per a l’aparellament i la reproducció.  Així mateix, el seu sediment permet el desenvolupament de mol·luscs bivalves, i també una infinitat de cucs. Actualment es troba en forta regressió a causa dels continus abocaments de contaminants, les construccions de ports, la pesca il·legal de ròssec, l’aqüicultura, l’ancoratge d’embarcacions i la invasió d’espècies exòtiques.

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Flora: Padina pavonica, Halimeda tuna, Jania rubens
Fauna: Cliona viridis, Sertularia perpusilla, cuc emplomallat (Sabella pavonina), orella de mar (Haliotis lamellosa), llebre de mar (Aplysia fasciata), sípia (Sepia officinalis), estrelleta (Asterina gibbosa), garota de roca (Paracentrotus lividus), castanyoleta (Chromis chromis), cavallet de mar xato (Hippocampus hippocampus), peix bada (Syngnathus typhle), agulla (Syngnathus acus), estrella vermella (Echinaster sepositus), salpa (Sarpa salpa).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 5,85 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Alta-Mitjana
  • Zonació: (5-25 m) Infralitoral

 

comunidad-de-posidonia-aquarium-barcelona

Els alguers de poca fondària

A les zones de poca fondària, fins als 15m, i tranquil•les, les plantes superiors i les algues troben el lloc ideal per formar-hi extenses praderies riques en vida marina.

Aquesta zona es caracteritza per ser menys agitada i amb menys llum que les aigües superficials. L’atenuació progressiva de la llum en fondària provoca un canvi en la vegetació i en el paisatge en general. Les espècies vegetals d’algues i plantes marines adaptades a poca llum, esciòfiles, van reemplaçant les que estan plenament adaptades a la llum, fotòfiles. Hi podem trobar algues verdes que colonitzen aquests indrets gràcies als rizoides o petites arrels que les mantenen fixes al substrat. L’acumulació de les seves fulletes o frondes que cauen i es descomponen fa que el fons esdevingui fangós. La fauna de peixos associada a aquesta comunitat vegetal volta les 50 espècies, entre les quals destaquem els peixos anomenats col•loquialment burrets (gòbids), els molls de roca, les bavoses (blènnids), etc. Ocasionalment, aquests indrets són visitats per algunes formes juvenils d’espècies litorals que busquen refugi.

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Flora: coletes (Caulerpa prolifera), alguerò (Cymodocea nodosa), Zostera nana.
Fauna: Verongia aerophoba, ortiga verda (Actinia cari), Elysia timida, Plomall de mar (Spirographis spallanzani), xucladits (Lepadogaster lepadogaster), moll roquer (Mullus surmuletus), bavosa morruda (Tripterygion melanurus), burro de sorra (Gobius cruentatus), castanyoleta (Chromis chromis), fadrí (Thalassoma pavo), donzella (Coris julis).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 7,02 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Mitjana-Baixa
  • Zonació: (0-15 m) Infralitoral

 

algares-de-poca-profundidad-aquarium-barcelona
 

Comunitat de precoral•ligen

Quan la llum escasseja, les plantes verdes són substituïdes progressivament per colònies d’animals incrustants que formen un hàbitat singular.

Els estatges que donen pas a la comunitat coral·lígena reben el nom de precoral·ligen. Es tracta d’una zona de transició i de gran riquesa biològica. En penetrar a través de l’aigua, la llum es va absorbint de manera progressiva, i es va atenuant ràpidament en augmentar la fondària. Aquest fet obliga les diferents algues a una ocupació selectiva de l’espai, en que s’estableixen diferents zones de preferència, d’acord amb la intensitat i qualitat de llum que els hi arriba. Els organismes que habiten llueixen coloracions vermelloses que els permeten camuflar-se en un entorn on no arriba la llum vermella.

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Flora
: Boina (Codium bursa), Codium vermilara, Cladophora pellucida.
Fauna: Axinella damicornis, esponja perforant (Cliona celata), Eunicella singularis, Bonellia viridis, petxina variada (Chlamys varia), llima escatosa (Lima lima), llagosta (Palinurus elephas), clavellina (Antedon mediterranea), congre (Conger conger), burro bramader (Blennius ocellaris), captinyós (Scorpaena notata), vaca serrana (Serranus scriba), serrà (Serranus cabrilla), escòrpora (Scorpaena porcus).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 5,85 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Mitjana-Baixa
  • Zonació: (15-25 m) Infralitoral-circalitoral

 

comunidad-de-precoraligeno-aquarium-barcelona

Comunitat de coral•ligen

A les zones rocoses i poc il•luminades de la Mediterrània, hi viu una interessant comunitat d’algues calcàries, que creixen en plans horitzontals contigus per tal d’aprofitar l’escassetat de llum. També hi viuen gorgònies grans i acolorides.
Al Mediterrani, l’anomenat coral•ligen, es caracteritza per ser una zona colonitzada per un gran nombre d’algues calcàries, entre les quals es desenvolupen altres organismes invertebrats suspensívors: esponges, ascidis, briozous i els ventalls de mar o gorgònies, d’una gran varietat de colors vermells, groguencs, rosats i ataronjats. El descens de la llum és un dels factors clau per al desenvolupament d’aquestes algues, que es veuen afavorides en desaparèixer-ne d’altres que necessiten més llum i que sens dubte les anul•larien. Per altra banda, la calcificació els dóna la resistència necessària per no ser menjades per certs herbívors. Tot i tenir un creixement bastant lent, lluiten entre elles per obtenir la màxima quantitat de llum, fet que ocasiona un creixement singular en plans horitzontals, fins i tot de recobriment i superposició de les unes vers les altres.

Altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Flora: Lithophyllum expansum, Mesophyllum lichenoides, Plocamium cartilagineum.
Fauna: Ircinia oros, Petrosia ficiformis, gorgònia violàcia (Paramuricea clavata), corall vermell (Corallium rubrum), llamàntol (Homarus gammarus), esclop (Scyllarides latus), estrella amb potes espinoses (Ophiothrix fragilis), cap de medusa (Astrospartus mediterraneus), Holoturia forskali, congre (Conger conger), forcadella (Anthias anthias), moll reial (Apogon imberbis), gorgònia ataronjada (Leptogorgia sarmentosa), peix de Sant Pere (Zeus faber).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 7,02 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Baixa
  • Zonació: (25-45 m) Infralitoral

 

comunidad-coraligeno-aquarium-barcelona

Comunitat de zona intermareal

A la zona intermareal, caracteritzada pel constant batec de les onades  i desafiant les dures condicions de l’entorn, hi viu un nombre d’organismes sorprenentment elevat.

La zona intermareal es caracteritza pel fet de ser la zona d’influència de les marees, tot i que al Mediterrani aquestes són bastant reduïdes (20 cm com a màxim). En determinades ocasions i per raons de la dinàmica marina (onades, generalment), aquestes zones resten momentàniament sense aigua. Els invertebrats que hi habiten s’han adaptat a aquesta situació, i són capaços de guardar aigua dins el seu cos, i així sobreviure fins que tornen a tenir contacte amb el mar. En canvi, els peixos es veuen obligats a desplaçar-se periòdicament amb l’anada i tornada de les onades. Per altra banda, les zones batudes presenten una riquesa d’espècies baixa en contrast amb la de les zones moderades on l’estabilitat de les aigües permet el desenvolupament de molts més organismes.

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Flora
: Lithophyllum incrustans, Cystoseira mediterranea, Hypnea musciformis.
Fauna: Sycon raphanus, Sertularella ellisi, musclo de roca (Mytilus galloprovincialis), gla de mar gran (Balanus perforatus), cranc morú (Eriphia verrucosa), bavosa (Blennius cristatus), tomàquet de mar (Actinia equina), variada (Diplodus vulgaris), oblada (Oblada melanura).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 90,20 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Alta
  • Zonació: Intermareal (Mediolitoral)

 

comunidad-de-zona-intermareall-aquarium-barcelona

Un bocí de mar

Al mar Mediterrani trobem una gran biodiversitat  i una varietat d’ecosistemes on els organismes presenten diferents adaptacions que els permeten sobreviure en cada tipus de paisatge. En aquest bocí de Mediterrani  hi trobarem tant animals  acostumats a viure a ata mar, els anomenats pelàgics, com d’altres que solen viure en contacte amb el fons marí, els bentònics.

Molts organismes tenen poc contacte amb el fons marí; passen llurs vides surant o nedant en la immensitat del mar.
Hom parla de comunitat pelàgica en referir-se a aquells grups d’organismes marins que neden o suren en aigües obertes o sobre la plataforma continental. Es tracta d’una comunitat que no depèn del fons marí, però que el pot visitar ocasionalment. Generalment, els peixos d’aquesta comunitat presenten colors argentats, formes afusades i una potent musculatura que els permet nedar ràpidament. És freqüent, també, que tinguin una coloració fosca per sobre i clara per sota, per tal de confondre’s amb el fons, o amb la claredat del sol.

Algunes espècies es desplacen en grans moles per protegir-se dels seus enemics i per caçar més eficaçment. Són les espècies gregàries. En canvi, d’altres espècies viuen soles, es relacionen ocasionalment amb individus de la seva mateixa espècie, i realitzen l’atac de forma solitària.

La comunitat bentònica, per contra, està formada pels organismes que depenen estretament del fons, del qual obtenen, sovint, refugi i aliment. Els peixos d’aquesta comunitat normalment intenten confondre’s amb el fons i per això són de colors marronosos i amb taques fosques. La cua la tenen més arrodonida per tal de no crear moltes turbulències quan neden, per no ser descoberts.

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Fauna: Peix volador (Exocoetus volitans), oreneta (Hirundichthys rondeletii), tonyina (Thunnus sp.), emperador (Luvaris imperialis), verat (Scomber sp.), tauró pelegrí (Cetorhinus maximus), sardina (Sardina pilchardus), seitó (Engraulis encrasicholus), tauró gat (Scyliorhinus canicula), sorell (Trachurus trachurus), palometa (Trachinotus ovatus), escurçana (Dasyatis pastinaca).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 39,28 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Alta-Mitjana
  • Zonació: Infralitoral-circalitoral

 

un-pellizco-de-mar

Comunitat de corall vermell

El corall vermell (Corallium rubrum) és una espècie gairebé exclusiva del mar Mediterrani, especialment de la seva conca occidental. Actualment, relegat a les cavitats rocoses de profunditats mitjanes, entre 50 i 200 m, en zones de corrents permanents, coves fosques i esquerdes, el delicat corall vermell comparteix el seu hàbitat amb una comunitat singular d’organismes marins.
En aquesta comunitat d’esquerdes, entrades de coves i túnels de fondària considerable, la llum està suficientment esmorteïda perquè el component algal sigui molt reduït o nul. Hi trobem grans colònies de briozous, esponges, ascidis, hidraris i poliquets, i el seu grau de desenvolupament varia, també, en funció de l’aliment disponible. Aquesta comunitat constitueix una de les unitats paisatgístiques més atractives dels fons marins de la Mediterrània.
D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Fauna: Corall vermell (Corallium rubrum), Spirastrella cunctatrix, Corall solitari groc (Leptosammia cuvieri), corall groc (Dendrophyllia ramea), anemone incrustant groga (Parazoanthus axinellae), Dendrodoris grandiflora, Protula tubularia, forcadella (Anthias anthias), xuclà (Labrus bimaculatus), bavosa ocelada (Blennius ocellaris), moll reial (Apogon imberbis), trompeter (Macroramphosus scolopax).
DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 2,61 m3
  • Temperatura: 14-16 ºC
  • Llum: Baixa
  • Zonació: (20-60 m) Infralitoral-circalitoral

 

corall-vermell

Les illes Medes

Les illes Medes són una de les reserves de flora i fauna marina més importants de la Mediterrània occidental. Aquest petit arxipèlag està format per set illots calcaris i algun escull, amb una superfície global de 21,5 hectàrees. Es troba situat a una milla mar endins, davant de la platja de l’Estartit.
Des de 1990 les illes Medes són una zona protegida, i són el parc marí més important de Catalunya. Aquesta Reserva Marina és un lloc d’excepció per observar peixos, ja que en desaparèixer l’explotació humana, ràpidament augmenta el nombre, la varietat i la mida dels peixos. Per altra banda, una zona protegida s’enfronta amb els problemes derivats d’un excés de submarinistes.

D’altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat:
Flora: Posidònia (Posidonia oceanica), Cystoseira mediterranea.
Fauna: Invertebrats: esponges vermelles (Hymeniacidon sanguinea), esponges grogues (Verongia aerophoba), musclos (Mytilus galloprovincialis).
Peixos: dot (Polyprion americanus), congre (Conger conger), peix ballesta (Balistes carolinensis), cap-roig (Scorpaena scrofa), nero (Epinephelus marginatus).
Aus: gavià de potes grogues (Larus cachinnans), corb marí gran (Phalacrocorax carbo), corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), martinet blanc (Egretta garzetta), martinet de nit (Nycticorax nycticorax), bernat pescaire (Ardea cinerea).

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 125,32 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Mitja-baixa, Fibra òptica
  • Zonació: Infralitoral-circalitoral

 

19-les-ille-medes

La vida al bentos

Bentos, una paraula que ve del grec clàssic bénthos, que vol dir “fons”, fa referència a tota aquella comunitat d’organismes que viuen relacionats amb el fons marí, ja sigui fixats en ell, semienterrats o movent-s’hi sense allunyar-se’n massa.
Des de fons rocosos fins a fons sorrencs i des de les aigües més ben il•luminades fins a la foscor absoluta, el bentos està representat per una gran diversitat d’ambients que acullen organismes amb adaptacions sorprenents.

 

DADES TÈCNIQUES DE L’AQUARI

  • Volum: 5,85 m3
  • Temperatura: 14-18 ºC
  • Llum: Baixa

 

Pulpo

Si continúa navegando consideramos que acepta el uso de cookies. | OK Política de cookies | Más información