L’atol·ló tropical representa l’escull coral·lí més popular i conegut per la seva característica forma anular, amb una llacuna central d’aigües càlides amb profunditats d’entre 30 i 80 m. Aquesta llacuna generalment es comunica amb el mar obert per uns canals per on circula l’aigua impulsada per les onades. L’origen i la formació dels atol·lons ha sigut motiu d’estudis i nombroses disputes entre nombrosos científics, però actualment s’accepta que són estructures formades des de fa milions d’anys a partir d’altres estructures volcàniques que s’han anat enfonsant, mentre que els coralls han anat creixent per sobre seu.

La part de l’atol·ló que aflora a la superfície, gràcies a l’acció combinada del vent, les onades i l’erosió atmosfèrica, permet el recobriment de terra fèrtil on es desenvolupen llavors de plantes (cocoters, arbres del pa, etc.) aportades per les aus, el vent o fins i tot els corrents marins, convertint-se finalment en illes.

Peix ballesta pallaso (Balistoides conspicillum)

Tauró bambú gris (Chilloscyllium griseum)

Altres organismes marins freqüents en aquesta comunitat: 

• Tauró bambú estriat (Chilloscyllium punctatum)
• Tauró bambú puntejat (Chilloscyllium plagiousum)
• Mero geperut (Chromileptis altivelis),
• Peix ballesta Picasso (Rhinecanthus aculeatus)
• Peix cirurgià blau (Paracanthurus heptus )
• Peix unicorn d’espines blaves (Naso unicornis).
• Gat ocel·lat cuallarg (Hemiscyllium ocellatum)